Quan Bony Moronie "visità" el Club Dingwall de la mà dels Dr. Feelgood

El 8 de juliol de 1974 Dr. Feelgood van enregistrar el medley Bony Moroni/Tequila en el Club Dingwall de Londres, va ser la seua primera gravació i fou escollit per tancar el seu primer disc: Down by the Jetty (gener, 1975).

Bony Moroni "és prima com un fideu" i protagonitza una de les cançons més influents de la història del rock and roll, escrita per Larry Williams i publicada l'any 1957. La lletra evoca el desig sexual del seu creador per una dona mitjançant el recurs a la metàfora d'acord amb la tradició del blues:

"I got a girl named Bony Moronie.

She's as skinny as a stick of macaroni.
Ought to see her rock and roll with her blue jeans on.
She's not very fat, just skin and bone.
But I love her and she loves me.
We're all happy now as we can be.
Making love underneath the apple tree (...)"

Fins i tot, hi ha qui diu que Eddie Cochran s'inspirà en ella per escriure el seu mític Summertime Blues que va sortir a la llum un any més tard (els Who, profunds coneixedors de les arrels afroamericanes, van versionar les dues). En qualsevol cas, Bony Moroni va ser una font d'inspiració important per a altres artistes; i d'aquesta forma, es va convertir en una autèntica icona del rock. Una mostra d'aquest reconeixement és que seria citada en les lletres d'un bon grapat de cançons posteriors (sovint acompanyada d'una altra fita del rock and roll que es va publicar el mateix any: Peggy Sue de Buddy Holly):

- De De Dinah de Frankie Avalon (1958): "(...) Peggy Sue ain't got that love so very true. But, with my Dinah, I sure knew there's nothing for me she wouldn't do (...)".

- Ooh! My Head de Ritchie Valens (àlbum homònim, 1959): "(...) Well, Bonie Moronie, Peggy Sue yeah! They ain't gonna be around no more (...)".

- Land of 1000 Dances de Wilson Pickett (àlbum: The Exciting Wilson Pickett, 1966): "(...) Got to know how to Pony like Bony Moronie (...)".

- Suite for 20 G de James Taylor (àlbum: Sweet Baby James, 1970): "(...) Boney Maroney and Peggy Sue, got the rocking pneumonia, got the boogy-woogy flu, hey, hold my soul, said I'm sure enough fond of my rock 'n roll, good God! (...)".

- My Kingdom de Echo & The Bunnymen (àlbum: Ocean Rain, 1984): "(...) If you know how to dance to Boney Maroney. He's doing the ballet on both of his wrists (...)".

L'altra versió que vertebra el medley és el mític rock and roll instrumental anomenat Tequila: escrit per Danny Flores (també conegut com a Chuck Rio), enregistrat per la seua banda The Champs i publicat l'any 1958. El ritme de la cançó és deutor del mambo i incita al ball instantàniament. A a més, incorpora hàbilment el crit "tequila" tres vegades al llarg de la cançó, cosa que li proporciona, juntament amb el so del saxo de Flores, un segell molt personal.

Des dels seus inicis als anys cinquanta, el rock and roll mai ha deixat de renàixer foren quines foren les tendències del moment. Així, quan la psicodèlia començà a dominar l'escena musical durant la segona meitat dels seixanta, va sortir una banda anomenada Creedence Clearwater Revival que va recuperar les arrels del rock i es va convertir en una de les formacions més importants de tota la dècada.

El mateix passa als anys setanta, quan el rock progressiu pareixia que no tenia fi. Per exemple, a la costa oest dels Estats Units, els Flamin' Groovies ja comencen a gravar rock de soca-rel a finals dels anys seixanta. I a Londres es crea una xarxa de pubs on es recupera en directe l'essència del rock and roll; precisament, en aquest context es va generar l'escena que es coneix com a pub rock, en la qual van prendre un gran protagonisme els Dr. Feelgood.

Pel que fa al Club Dingwall -on Dr. Feelgood farien la seua primera gravació-, cal dir que va formar part d'aquesta xarxa de pubs londinencs a partir de l'any 1973. És més, una de les dues actuacions dels Ramones (la primera vegada que van girar per Anglaterra l'any 1976) va ser en aquest club; l'altra va ser en el Roundhouse (per cert, els caps de cartell eren els revitalitzadors del rock and roll abans mencionats: els Flamin' Groovies). Així que ja tenim un lloc que va ser testimoni directe del naixement del punk anglés i on van confluir els protagonistes d'aquest moviment amb els grups del seu precedent immediat: el pub rock. Ho explica Captain Sensible dels Damned en el llibre Punk Rock: An Oral History (John Robb):

"When the Ramones came over -that was a bit of revelation. Everyone sped up after that Dingwall's gig. Everyone in the audience- you knew most of them (...)".

En fi, més enllà de les tendències, el rock and roll és una expressió cultural amb un llenguatge propi que viu en un renaixement constant, el qual li permet fer valdre un dels seus trets més característics i que el definien originalment: la vitalitat (o no és la rebel·lia una forma de vitalitat?). Per la seua banda, els Dr. Feelgood coneixien la fórmula, però també tenia la seua recepta particular i per això és una banda que no deixa de guanyar importància i adeptes any darrere any.